ADDICCIONS
ni excuses ni mentides, afronta el repte de viure en plenitud
Addicions:
Drogues
Jocs
Alcohol
Sexe
Tabac
Treball
Menjar
Compres
Esport
Xarxes socials
Pantalles
Pornografia
…
Jo no soc addicte.
Jo no tinc cap problema.
Ho deixo quan vulgui.
No n’hi ha per a tant, exagereu.
Els meus amics també ho fan.
No puc més.
Ningú m’entén.
Només vull que em deixeu en pau.
Ho faig per passar-m’ho bé.
Dona’m diners!
Demà serà l’últim dia.
Totes les addicions afecten a:
Cos
Ment
Emocions
Energia
Autoestima
Valors
Economia
Família
Amistats
Parella
Treball
«Tots tenen dins seu una bona notícia. La bona notícia és que no saps com de gran pots ser!
Quan pots estimar! El que pots aconseguir! I quin és el teu potencial!»
Anne Frank
Quan creiem que la vida ens colpeja i no tenim forces per enfrontar-ho; quan estem esgotats i debilitats; quan no encaixem per molt que ho intentem o simplement volem integrar-nos; quan ens envaeix la soledat o fracassem en el que ens havíem proposat o s’esperava de nosaltres. I moltes més situacions que que ens podem imaginar, són condicions propícies per caure en una addicció.
El que ens passa és que en el moment més baix
bevem una copa, prenem alguna droga, comprem quelcom o mengem sense gana, sortim a córrer o quedem amb algú per tenir sexe esporàdic sense compromís i automàticament ens sentim millor. I el cervell aprèn de pressa i creu: si tinc malestar aquesta acció em fa sentir més bé. Per tant, la pròxima vegada que tinguem les emocions alterades o les energies baixes, la ment ens temptarà per sentir-se millor i ràpid. Ella només obté el plaer immediat, però nosaltres ens enganxem.
què passa abans de l'addició
PREDISPOSICIÓ
A pesar que moltes persones tempten la sort amb les drogues, els jocs, el sexe… són una minoria les que arribaran a patir una addicció.
Per una banda, està la cerca de sensacions i un fort desig de noves experiències donades per la nostra pròpia genètica del cervell. I per l’altra, l’entorn.
HERÈNCIA GENÈTICA
El fet que els progenitors visquin una addicció afavoreix genèticament i emocionalment als fills a seguir el mateix camí.
Tant és així, que es donen famílies on diversos membres del nucli familiar pateixen una addició i sovint és la mateixa.
Això no significa que un descendent de persones addictes per força desenvolupi la patologia. És simplement que té una condició més a tenir en compte que el converteixin en una persona majoritàriament d’alt risc.
EPIGENÈTICA
Les característiques dels nostres gens poden transformar-se per factors ambientals que modifiquen l’estructura general de l’ADN sense variar la seqüència genètica.
L’entorn, l’educació que rebem, l’edat de la primera convivència amb una addicció, canvi d’ambient, veure les possibles conseqüències…, son elements que determinaran la nostra predisposició genètica.
Per tant, el més important no és el que portem gravat als teus gens, sinó la capacitat que tenim de modificar-los.
CARÀCTER
Les persones més insegures i dependents tindran més possibilitats de caure en addiccions per superar les seves pors o per integrar-se imitant als altres.
Les frustracions com no arribar a les expectatives creades pel nostre entorn o com ens afecten les opinions dels altres ens portarà a la necessitat d’evadir-nos o buscar una empenta per estar a l’alçada.
desequilibris
Abans de néixer ja s’està forjant el camí que iniciarem en aquesta vida.
MEMÒRIES ANCESTRALS
Son les experiències que han quedat gravades en l’essència dels nostres antecessors i que transmeten als successor per no haver-les transitat. Fets desequilibrants que han viscut al llarg de la seva vida i que formen part de la nostra herència energètica.
PRÒPIA CONCEPCIÓ
Com ens han concebut els nostres pares? Ens desitjaven, ens varen buscar, vàrem arribar per sorpresa, som fruit d’un abús, hem nascut darrere un avortament… tots aquests factors comencen a condicionar com ens desenvoluparem després de néixer.
EMOCIONS PROGENITORS
També ens afecten les emocions les quals els nostres pares han viscut durant l’embaràs: estaven tranquils, il·lusionats i feliços. O pel contrari convivien entre baralles, problemes econòmics, estrès… Tota emoció sentida pels progenitors és percebuda per la criatura i l’adopta com a pròpia.
FERIDES NOVES
I després de néixer, quan anem creixent la vida ens porta les nostres pròpies ferides, traumes, bloquejos que ens provoquen: baixa autoestima, la creença que no som mereixedors de coses bones, convenciment que no serem capaços d’arribar a les exigències… creem nosaltres mateixos un buit i que com costa d’omplir, ens ajudem d’altres mètodes efectius inicialment i molt perjudicials a curt o llarg termini.
entorn
Què passa quan una persona té baixa autoestima, se sent sol, insegur o diferent o vol integrar-se en algun grup? S’anul·la i segueix als més influents, populars, forts o essencialment als que li fan cas o admiren…
INTEGRACIÓ
Vols formar part d’un grup, sentir-te un més entre amics i segueixes els hàbits poc saludables de les persones a les quals t’uneixes per integrar-te.
Quan madurem no és molt diferent, seguim buscant l’acceptació, evitem la soledat, volem arribar a les expectatives del treball o arribar a tot conciliant feina, família, amics…
Quan ens envaeix la vergonya o sentim bloquejos emocionals que no ens permeten expressar-nos amb els altres o volem tornar-nos extravertits i ser capaços d’actuar de manera natural i més lliure.
IMITACIÓ
Al teu entorn és habitual tenir mals vicis i et sembla normal perquè ho fa tothom o la majoria i no veus els perills o no entens la diferència que porta a que uns s’enganxen i els altres no.
EVASIÓ o DESINHIBICIÓ
Quan no t’agrada la teva vida o com ets, és fàcil crear-te un altre personatge quan prens substàncies o et mostres a través de xarxes o contactes en els jocs. Simplement et converteixes en la persona que desitges ser.
Quan repasses la teva vida i te n’adones que lluny està dels somnis o fites que t’havies marcat. Quan els anys et pesen i vols re-emprendre l’energia que tenies i que ja ni recordes.
FAMILIAR
Quan ens fan seguir els patrons familiars esperant que segueixis el camí que consideren millor per ells, però que no es paren a pensar que desitges tu.
La teva família no accepta com ets, com et vesteixes, la teva orientació sexual o a què et vols dedicar a la vida…
SOCIETAT
Avui dia ens estan venen unes vides idíl·liques, d’èxit, una posició social, ens omplen de consells per millorar mil coses… i al final la realitat és que molt pocs arriben a aquests estàndards. A més en molts casos no mostren la veritable situació de les seves vides que els espectadors o oients prenen com exemples a seguir o objectius a complir.