LA Família
i a vosaltres qui us escolta, ajuda o guia?
En construcció. Textos provisionals inacabats.
EXCUSES:
Entres a l’habitació i veus que ha vomitat: l’hamburguesa se m’ha posat malament!
Sovint té l’estómac regirat: fa hores que no menjo!
No surt de l’habitació: estic cansat!
No t’hauries d’exposar tant, doncs no saps qui et mira: ai, deixa’m ho fa tothom!
T’han despatxat de la feina: són uns explotadors!
M’has estat infidel: no soc de perdre i a casa no fem res!
Deixa-ho: t’ho prometo demà serà l’últim dia!
Estàs obsessionat amb el teu cos: jo em cuido!
Deixa el mòbil i presta’ns atenció: és que ho tinc tot al mòbil!
CONVIURE AMB UN ADDCITE
DESCOBRIMENT
Veus conductes estranyes i et costa acceptar el què pot estar passant. Preguntes: et passa alguna cosa? I et respon: a mi no em passa res! Ho acceptes creient que té un només mal dia.
Més sovint del que ens pesem i de forma inconscient, obviem un problema per no haver-lo d’encarar i buscar solucions. Si l’acceptem és torna realitat i sentim que serà un camí tant complicat que no tenim forces per encarar-ho i us sentim perduts perquè no sabem què fer.
L’addicció és una patologia crònica que no es sana amb una pastilla. Requereix d’esforç, canvis d’hàbits i conductes del malalt i l’entorn. Sense això, no hi ha alliberació possible.
L’APRENENTATGE
No et creguis les mentides, no acceptis les excuses, no permetis el xantatge emocional, no el disculpis o justifiquis, no el complaguis ni cedeixis, ,… Afronta la veritat, els addictes fan amb tu el què volen i ni ho veus venir.
Com pots salvar-lo? No pots abandonar-lo? Has de fer el què sigui per ajudar? No et pots rendir? No busquis que li pots donar per fer-lo sentir millor o aplanar-li el camí? Amb totes aquestes preguntes només et desgastes i et desesperes i des del teu amor pots acabar complicant encara més el problema.
Quan et trobes que el teu familiar després de rehabilitar-se i et diu que necessita consumir o fer allà que el va destrossar. Què pots fer? Demanar ajuda a professionals doncs no tens els coneixements de lidiar amb les seves manipulacions.
ENTENDRE LA MALALTIA
Per què creus que una persona amb grip és una malalta i un addicte no?
Et demanes el per què i no trobes la resposta, et costa d’entendre perquè amb una família com la teva ha hagut de passar quelcom semblant. Hauries d’entendre que les addiccions no entenen d’educació, estatus, benestar econòmic i pinya familiar. Pot passar-li a qualsevol i quan abans entengueu que us ha tocat, abans avançareu cap a la solució.
TRENCAR PERJUDICIS
Per molt que pensis que l’addicte va començar per vici i perquè vol s’ha d’entendre que era una persona amb un desequilibri i un buit tant gran que ja no era lliure de triar. I des de la seva debilitat i la necessitat d’evasió cau en l’addició.
Quantes vegades has dit el meu fill/a no. Us importa més el què diran o pensaran que el propi benestar de la família i per això, mireu a un altre costat. I llavors comenceu amb la hipocresia i t’encares amb qualsevol que digui que és addicte.