QUI SÓC JO?
El camí rarament és senzill, però pot ser molt gratificant
per qué teràpies
Soc l’Anna, em diuen Nuska i aquí us explicaré un bocí de la meva vida.
Des que puc recordar, he tingut una percepció especial que no era capaç d’explicar als adults. Ells creien que tot estava en la meva imaginació, que eren malsons o males influències de la meva àvia, que també veia i sentia coses. Vivia amb terror la foscor i no podia dormir. Aquells temps van ser complicats. Podia veure més enllà de la realitat de la majoria de les persones.
La meva vida ha estat un corriol escarpat i dur, ple de complicacions i cops. Aquestes situacions em van donar la capacitat d’aixecar-me després de l’adversitat i començar de zero quan no era feliç amb allò que tenia o patia. Però no em parava a llepar-me les ferides ni a sanar-me, simplement seguia endavant.
Aquesta era la meva virtut més gran, però alhora el meu defecte més gran. No entenia que aturar-se i recuperar-se no era de febles sinó de persones intel·ligents amb amor propi. Vaig aprendre, sobretot, a acceptar el que em porta la vida i lluitar amb força millorar-ho.
A l’hora de triar estudis estava indecisa sobre quelcom creatiu o entorn dels números. Als 17 anys començo els estudis de disseny gràfic. Als 22, havent finalitzat la carrera i després de treballar uns mesos en una empresa, obro el meu propi estudi de disseny, publicitat i fotografia.
Per designis de la vida, vaig provar una nova professió. Com tinc molta empenta, soc pencaire i crec que soc capaç d’allò que em proposi, m’ascendeixen i passo a ser responsable de compres i control de costos. Vaig gaudir tant, que la vaig convertir en la meva nova trajectòria professional durant els següents anys.
Però de vegades la vida et dona un nou cop i et parteix en dos. Llavors tenia 33 anys. En el meu cas va ser, segons tres neuròlegs i un tumor a la hipòfisi. Després d’un any de tractament per preparar-me per la cirurgia, vaig prendre una de les millors decisions de la meva vida: tractar-me amb teràpies alternatives. I l’acupuntura va ser la primera.
A part de les sessions, feia molts treballs d’auto-sanació per recuperar la meva ment i la meva energia. Els símptomes amb temps, paciència i perseverança, van anar desapareixent i vaig tornar a viure la vida. Però ja no era la mateixa, vaig descobrir un nou món i tenia molt afany d’aprendre. Havia crescut amb la necessitat d’ajudar i ara havia trobat el camí.
Aquest tumor, envoltat d’incertesa i dolor, va ser un regal al capdavall. Vaig deixar l’empresa, em vaig posar a estudiar teràpies. Vaig trencar el gel amb la reflexologia facial a dues escoles i em va enganxar. Vaig continuar formant-me en moltes disciplines. Tot allò que arribava a la meva vida m’ho prenia com una nova oportunitat. Així que, vaig seguir amb quiromassatge, Tui na, embenat neuromuscular, ventoses, acupuntura zonal, teràpia floral, aromateràpia, auriculopuntura, reiki, tècnica d’alliberament emocional (EFT), canalització, tècniques Huna, kinesiologia, xamanisme, Mindfulness, PNL, Coaching, neurolideratge… Continuo formant-me i ho faré fins que aquesta vida finalitzi.
I aquí estic encara, centrada en les teràpies, feliç i crec jo, fent una bona feina.
d'ADICCIÓN a professió
Si heu llegit la meva història, sabreu com he arribat a les teràpies, però desconeixeu encara, el que més m’ha marcat a la vida: la meva sexualitat.
Ja amb tres anys al parvulari, van avisar els meus pares per informar-los que havia fet despullar un nen i li havia tret la roba. No li van donar més importància rient durant anys del fet.
Poc temps després m’enxampaven jugant als metges amb el meu veí un parell d’anys més gran que jo. La reacció de les mares va ser nul·la i seguien divertides amb les meves activitats sense pensar que hi havia quelcom desequilibrat.
Als catorze anys un professor em va demanar que volia a la vida i jo vaig respondre: que només volia que m’estimessin. En comptes d’intentar entendre perquè no em sentia estimada, ho va aprofitar per acostar-se massa a mi. Vaig callar i me les vaig apanyar jo sola. O això creia fins anys més tard.
Entrar a l’adolescència no va ser fàcil per a mi. Al meu voltant tots començaven amb els seus “rotllets”, primeres relacions, descobrien el sexe… Jo no. Estava frustrada per no agradar als nois i tot i estar-ne sempre envoltada, només em veien com un més amb qui compartir l’esport i la muntanya. Creia que el problema radicava en el meu excés de pes que arrossego des de molt petita. L’estiu què feia els quinze, les meves hormones estaven en plena ebullició i per fi va arribar el primer petó. Va ser com obrir la capsa de pandora. A poc a poc vaig anar entenent que era el que buscaven els nois, que desitjaven i vaig passar de ser invisible a lligar un munt i amb nois molt més grans que jo. Estava eufòrica. M’havia convertit, en poc temps, en una depredadora i per sort, aquell mateix any va arribar l’amor i em va frenar. Però m’avorria. Em sentia massa poderosa i no volia ser infidel, així que vaig acabar amb la relació.
Al cap d’un any, tornava a conèixer la cara més fosca i amarga del sexe i la conseqüència va ser encara més contundent. Vaig passar per una depressió i vaig acabar repetint el primer any de carrera.
Durant anys, tot el que m’envoltava era sexe. Els nois em preguntaven aquelles coses que no gosaven a les seves parelles. Les noies volien aprendre o superar inseguretats. Així que organitzava i guiava reunions de teràpia sexual perquè tots parléssim, preguntéssim amb llibertat i aprenguéssim els uns dels altres.
Fora del treball practicava dues aficions sense parar: esport i sexe. Em va costar, però em vaig adonar que, encara que jo pensava que m’ho passava genial, alguna cosa no funcionava bé dins meu i venia de molt lluny. Era addicte al sexe per un passat no superat. Una vida plena de desequilibris havia de petar per alguna banda. Un cop més, les teràpies entren a la meva vida per aconseguir unir el meu cos amb la meva ànima. A partir de llavors, sí que vaig gaudir del sexe en plenitud i equilibri després d’haver conegut el sexe en totes les seves formes, amb experiències gratificants, cruels, dolces, amargues, d’amor i promiscuïtat.
M’he sincerat amb vosaltres perquè veieu que la vida m’ha donat una experiència valuosa que pot ajudar altres dones. I en això consistirà el meu nou projecte el TALLER CAMÍ PAS A PAS. Ajudar-vos a sentir-vos bé amb vosaltres mateixes, millorar la vostra sexualitat i canalitzar l’energia sexual.
